Hèctor Maristany Director de l'Associació Catalana de Consultors Acústics

Intrusisme professional de les universitats

Dissabte, 29.1.2011. 02:00 h

( 1 vot )

carregant

Què li semblaria que la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials li fés la declaració de la renda a un preu més que competitiu? Possiblement seria un ajut notable en una època de dificultats econòmiques, a més estaria emparat pel coneixement i 'bon fer' de la Universitat. Però, què pensaria si el seu fill, que amb feines i treballs es va llicenciar en econòmiques i es va autoocupar creant una gestoria, engrandís les llistes de l’atur per què no ha pogut fer front a la competència de la Universitat?

Possiblement no entendria com pot ser que la mateixa Universitat que el va formar li pren la feina. Trobaria impropi que la Universitat aprofités uns recursos públics, un personal docent, uns estudiants que fan pràctiques (i treballs de final de carrera), per acabar fent una competència deslleial als alumnes que ja estan al mercat laboral i als que hi volen accedir.

Seria aquest el model d’Universitat que cal en aquest país? Aquest model de formació ajuda a la fràgil economia catalana? Què en pensaria el Conseller Xavier Mena d’aquest model d’Universitats i de 'recerca i innovació universitària'?

I si no fos la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i fos el Grup de Recerca d’Enginyeria de Fluids, Energia i Medi Ambient de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona, o altres universitats? Seria més lícit o ètic?

Aquests dies ha estat notícia la publicació 'Experiències de l'EPS (UdG) en l’àmbit de la contaminació acústica' que el doctor Josep Arnau publica en col·laboració amb Àlex Deltell, ambdós de la Universitat de Girona. Un llibre que recull experiències en la contaminació acústica i que s’han realitzat dins de l’àmbit universitari. Aquestes experiències recullen des del control d’activitats industrials al mesurament de soroll d’infraestructures viàries, ferroviàries i aeroportuàries.

El President Artur Mas en el seu discurs d’investidura feia una crida “a l’aportació de talent, de qualitats específiques i d’experiència al servei del país”. Des de l’Associació Catalana de Consultors Acústics, professionals experts en Acústica i Vibracions, volem fer pública una petita i modesta aportació responent a aquest 'deure moral'. Unes reflexions que des del nostre reduït i especialitzat marc professional es poden estendre a molts altres àmbits igualment afectats.

Els membres de la 'Associació Catalana de Consultors Acústics' (ACCA) ja fa temps que ens fem aquestes preguntes i que hem reflexionat al respecte. En els principals eixos de govern, del discurs d’investidura del President, hi ha contradiccions importants en el funcionament , que considerem anòmal, de la Universitat.

En el nostre àmbit professional podem afirmar que des de la Universitat es realitzen molts 'estudis', eufemisme d’encàrrecs professionals, que no tenen res de I+D (recerca i desenvolupament ). Que si des de la Universitat es pretén justificar com a recerca, qualsevol de les universitats punteres en acústica, de països com Dinamarca, Alemanya o Estats Units per citar-ne alguns, somriurien amb un punt d’ironia sense excuses sentint que 'La universitat ha d’esdevenir un dels agents clau que possibiliti que la propera dècada sigui la dècada del coneixement a Catalunya'. No es realitza 'recerca' en disciplines àmpliament superades i estudiades sense aportar res rellevant. Ni el control del soroll industrial, ni el mesurament de soroll o vibracions, ni la realització de mapes de soroll són 'recerca'. Són encàrrecs professionals que les empreses i les administracions realitzen a la Universitat i aquesta sense cap escrúpol accepta i revesteix d’'estudi'.

Aquest 'aprofitament' dels recursos humans i tècnics de les Universitats no afavoreix gens la inserció en el mercat laboral i retalla la possibilitat d’exercir professionalment als titulats universitaris. Constitueix un greuge comparatiu amb els professionals que realitzen un esforç de formació i econòmic important per disposar dels recursos necessaris per desenvolupar adequadament la seva feina. En el cas de la Universitat se’n disposa amb un cost en recursos humans i materials assumit per tots i que per tant pot ofertar aquests 'estudis' per sota d’un preu de mercat raonable per cobrir les despeses i honoraris professionals apropiats. Difícilment 'podrem dir com a país que hem sortit de la crisi econòmica fins que no reduïm, com a mínim a la meitat la xifra d’atur actual'. Cal canviar aquests mals hàbits que no faciliten en res la creació de treball qualificat i que aboquen als joves titulats a treballar a països amb una sensibilitat diferent, on es creïn oportunitats i no pas es tallin vocacions i esforços.

El govern, i les mateixes Universitats, han de revisar aquests vincles anòmals entre les Universitats i la societat i les administracions. 'Els sectors productius han de veure en el govern un aliat que afavoreix el seu creixement i desenvolupament, enlloc d’un agent que posa traves i dificulta l’activitat econòmica'.

Cal que consideri que els serveis professionals d’enginyers i altres col·lectius són un sector productiu de primer ordre i que dóna un alt valor social. Les Universitats han d’estar a l’alçada en la recerca i complementar aquests serveis professionals en el que aquests no poden realitzar però no usurpar de forma maldestra les seves competències professionals.

I tot i que tenim ben clares les respostes a aquests fets, no sembla que des de la societat, les Administracions i les Universitats hi hagi una consciència clara al respecte. Esperem que aquest exercici sigui considerat positivament i serveixi de partida per una revisió autocrítica del funcionament de les Universitats i dels que aposten per aquesta fórmula de funcionament que tant perjudica els interessos de la nostra complexa societat.