Ara és l’hora, Caixa de Girona

En ple desgavell pels efectes de la nevada, quan els ciutadans -justament emprenyats- han exigit respostes i solucions a la classe política, una notícia important ha passat força desapercebuda. El Consell d’Administració de Caixa de Girona ha dit 'no' a la fusió amb les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu, en una decisió valenta i necessària.



Una decisió fruit precisament de la política. Alguns polítics han pres decisions pensades pel territori, des del President de la Diputació de Girona, el republicà Enric Vilert, passant pels dirigents gironins de CiU han dit 'no' a la desaparició d’una entitat clau pel futur de les comarques de Girona, i s’han plantat davant la voluntat del PSC de sotmetre's als designis del govern espanyol.

Només des de la submissió es poden entendre les greus i lamentables reaccions de la conselleria d'Economia a la decisió de Caixa de Girona de dir 'no' a la fusió. En un país democràtic està fora de lloc que el ministre d’Economia de torn posi en dubte la viabilitat d’una entitat financera de forma pública, està fora de lloc posar en dubte una entitat financera pel sol fet d'haver pres una decisió que no ha agradat.



Un cop Caixa de Girona ha fet el pas, cal més que mai el suport del Govern. No només això, cal el suport de tot l’entorn socioeconòmic vers una decisió que és clau pel futur. Patronals, sindicats i Cambra de Comerç -que fins ara han estat dubitatius- i els polítics han de donar suport a la decisió. No està demostrat ni sentenciat que les entitats financeres petites no tinguin futur. Diferents economistes i experts en finances han fet clares apostes per mantenir el model de caixes catalanes, un model diferenciat del model espanyol. El teixit econòmic de la societat catalana és plural, de petita i mitjana empresa, d’emprenedors, i ens calen eines que hi donin suport. Caixa de Girona ha de ser una eina clau per recuperar i sortir de la crisi que patim.

En ple debat sobre la crisi viscuda per la nevada de la setmana passada, s’ha qüestionat el paper de les empreses que gestionen els serveis bàsics. A tall d’exemple, si en lloc d’Endesa (recordem el que van dir alguns, abans Alemanya que Catalana), avui tinguéssim FECSA, segur que la capacitat de reacció davant la nevada hagués estat molt millor. La privatització dels serveis bàsics ens ha comportat una pèrdua de capacitat de resposta davant les dificultats perquè eliminar la pluralitat dels serveis fomentant els monopolis ens debilita com a país. Aquest dies ho hem patit de valent, reduir les caixes catalanes a dos o tres grups ens arruïna i redueix la capacitat de resposta a la crisi.



Cal un gran acord entre els agents socials, les institucions i els partits polítics per definir el paper clau de la Caixa de Girona, per garantir el seu futur i la seva viabilitat. Prenem exemple de la crisi de la nevada, monopolitzar no és la solució, la pluralitat és una oportunitat.