Blanco menteix

Dijous, 22.4.2010. 05:00 h

( 2 vots )

carregant

La visita del Ministre de Foment José Blanco per accionar el botó de la tuneladora del túnel del tren d’alta velocitat a Girona s’ha convertit en un festival de noves promeses, aquelles que el Ministeri de Foment mai acaba complint. Recordem que aquest projecte ve amb anys de retard, i existeixen molt dubtes que l’any 2012 estigui tota l’obra acabada.

Però encara és mes greu que tota aquesta inversió de milions d’euros es faci a costa de la pèrdua d’inversions en altres infraestructures i necessitats de les comarques gironines. Escoltar les promeses del Ministre Blanco de noves inversions milionàries i comprovar que les obres de la N-II segueixen aturades, és com escoltar una broma de mal gust, moltes persones han resultat ferides o mortes i moltes altres pateixen dia a dia per les obres aturades a la N-II.

Si tingués vergonya el Ministre Blanco primer hagués demanat disculpes i desprès hagués compromès una calendari real d’acabament de les obres de la N-II. Però lamentablement a Madrid no en tenen de vergonya. Parlen de milions d’euros invertits, de que Catalunya som la primera Comunitat Autònoma en inversions per part de l’Estat i quan es comprova les liquidacions pressupostaries les xifres del Ministra Blanco estan desaparegudes.
Les Comarques Gironines són víctimes dels incompliments dels Governs Espanyols de torn, siguin del PP o del PSOE, el soterrament del tren al seu pas per Girona ha estat fruït d’una promesa llançada al vol electoral pel PP, sense cap estudi, sense cap debat previ que ha comportat un retard considerable en la resta d’inversions a les nostres comarques.

Segurament amb un previsió seriosa del calendari d’inversions és podria haver fet molta més feina i molt més positiva, amb tantes presses s’ha evitat el debat de si el soterrament era la millor opció o hagués estat millor l’estació del TAV a l’aeroport acompanyada d’una veritable xarxa de transport metropolità de proximitat. Com sempre Madrid segueix decidint amb que es gasta els nostres diners, uns quants malgrat semblin molts, s’inverteixen a marxa lenta a les nostres comarques i altres se’ls queden ells, el Govern d’Espanya.