'No sé quan acabarem però encara no hem acabat'

Quan mireu enrere, què queda de les set nits de retorn als escenaris?

Gerard Quintana: La sensació és que encara no he parat per girar-me i mirar enrere. Encara em sento com si no hagués anat a dormir. No hem parat! La sensació és de complicitat, d'haver compartit una experiència per sempre. Tenim ganes de trobar el moment entre tots de tornar a posar-nos a treballar. Tot continua igual que abans però res és igual que abans.

Josep Thió: Recordo els concerts amb molt d'esforç, molta feina i un treball intel·lectual i físic dur, que al principi es fa molt difícil. Quan veus que tot funciona, comences a gaudir-ne més. Ho havíem de donar tot des del primer concert i això és un càrrec, una pressió important que en vista del resultat no ens va llastrar.

Que la gent té més ganes de Sopa de Cabra és evident. Sopa té més set de públic?

GQ: No sé quan acabarem però encara no hem acabat. El Sopa ens ho hem passat més bé que mai. Amb l'edat hem perdut encara més les manies, els prejudicis i els complexes. Ara no lluites tant per un espai dins d'un col·lectiu sinó per saber ballar en aquesta coreografia de formar part d'un grup de set persones amb un fort caràcter. Hem recuperat l'energia d'un grup que comença més que el d'un grup que commemora.

Llavors, us tornarem a veure tancats en un estudi o dalt dels escenaris?

GQ: Jo no tanco gens la porta! Ha estat un estímul, una experiència molt satisfactòria. Si ens hem sentit tant bé, és molt possible que vulguem tornar a sentir-nos bé.

JT: Vaig notar que tenim ganes de fer coses. Si veig aquestes ganes de tothom, és més fàcil que passi. Res no ha passat fins que ha passat, i per tant, no es pot assegurar res perquè no ens hem marcat un calendari. Però és probable que un dia o altre fem alguna cosa.

Com ha estat el retrobament després de deu anys?

GQ: Quan alguna cosa acaba, hi ha un trencament que distancia. Hem vençut la distància després d'anys de separació i ens hem pogut apropar més que mai, diria, amb la idea que no hi ha res que ens forci a estar junts. Ho fem perquè volem i això canvia molt les coses. Fa que tothom se senti molt més lliure.

Una tornada hauria d'incloure un nou repte. Un nou disc seria suficient?

JT: Si fem alguna cosa ha de ser alguna cosa nova, no té sentit anar-se recreant amb un repertori antic. Hauríem d'expressar-nos novament, en tot cas.

Hores de viatge i d'assajos han fet aparèixer noves idees?

JT: No hem treballat en noves idees perquè no era la intenció. En això som força metòdics. El que sí que hem fet en moments distesos és improvisar però sense cap objectiu més enllà de jugar purament amb la música.

Com s'explica l'èxit de Sopa de Cabra, fins i tot anys després de la dissolució del grup?

GQ: No és cap equació matemàtica, depèn de moltes coses. Hi ha un tema d'actitud. Una vegada la M. del Mar Bonet em va dir que l'èxit és poder cantar una cançó 30 anys després de composar-la i fer-ho amb la mateixa emoció que quan la vas fer. L'èxit és de les cançons, que han interactuat en la vida de la gent. Són tant seves com nostres. La majoria parlen de superació, de la força i la llibertat necessària per vèncer obstacles. Vistes amb el temps, he trobat en les cançons una presa de posició. No són cançons decoratives, no tenen una actitud purament estètica sinó que hi posàvem la vida. No hi ha secrets ni fórmules, és la vida compartida.

JT: Les cançons i les interpretacions són el que ha fet gran aquest fenomen. No hi ha un motiu però he tingut la sort que em passés! Crec que hi ha contribuït el fet que, d'una banda, Sopa de Cabra ha estat referent per la música del país i, a l'hora, que no hem pujat a un escenari com a grup durant deu anys.