La neu, els rius i els seus afluents a Catalunya
Ahir sopàvem en família, fent broma i xerrant distesament, tal i com han de fer les famílies ben avingudes i que es vanten de comunicació permanent entre els seus membres. Sopàvem, fet sense precedents, amb la persiana apujada per veure com nevava i com la gent del meu barri s'apressava a guardar el cotxe al pàrquing mentre s'encongien dins l'abric per culpa del vent.La meva germana s'havia fet il·lusions que l'endemà s'anul·larien, altra vegada, les classes per motius evidents, però encara s'havia fet més il·lusions pensant que serien els mateixos professors que quan els toquès el despertador s'hi girarien pel fet de ser divendres i, a més, un divendres de neu.
Llegir més
