L'assassí confés d'onze ancians a la residència La Caritat d'Olot diu que és 'bona persona'

El passat octubre del 2010 va saltar a la llum el cas del zelador d'Olot, que ha confessat haver acabat amb la vida d'onze ancians del geriàtric on treballava. El cas es va destapar després que una dona morís i es detectés que li havien administrat algun tipus de substància corrosiva. El fet que la dona es trobés en estat terminal i tingués dificultats per valer-se per sí mateixa, va aixecar les alarmes. Va ser el metge d'urgències de l'hospital d'Olot qui va detectar indicis que no es podia tractar d'una mort natural.

A partir d'aquí, les investigacions van apuntar cap al zelador ja que treballava el dia que va morir la dona. Quan Joan Vila va ser detingut, va reconèixer haver mort tres ancians de la residència. Una macabra llista, la qual dies després el propi zelador va ampliar fins a les onze víctimes en una declaració posterior. Això va provocar que, en dues ocasions, s'haguessin d'exhumar els cadàvers per recopilar proves.

Tot i que alguns cossos estaven en avançat estat de descomposició, en alguns casos es va detectar que els avis havien mort per un còctel de fàrmacs o per l'administració d'algun corrosiu.

Un any més tard del cas, el 'Punt-Avui' reprodueix una entrevista feta amb Vila des de la presó. El pròxim dijous 26 de gener, el zelador ha de comparèixer davant del jutge per fer el procés d'imputacions, que tanca la fase d'instrucció. Això vol dir que ja s'han recopilat totes les proves i, si no hi ha cap contratemps, el cas està a punt per arribar a judici. S'espera que el judici sigui a la primavera.

Sóc una bona persona

Durant l'entrevista, Joan Vila es defineix com "una bona persona", que no li semblava pas "que fes res mal fet" i que ha "ajudat persones". Considera que s'ha exagerat amb la manera com causava la mort a la gent perquè, segons ell, els ajudava. Vila reitera que no se sent culpable, per la qual cosa diu que no ha de "demanar perdó per res".

A més, Vila assegura que li han arribat ofertes per relatar el seu cas en un llibre o en una pel·lícula, però diu que no l'interessa i afegeix que no pot "assimilar" una condemna llarga de presó i, per contra, diu que voldria "un arrest domiciliari".

El caràcter de persona que intentava ajudar els ancians a tenir una bona mort queda reflectit en l'exemple de la primera mort que se li atribueix, la de Rosa Barburés. La dona havia de morir en "cosa d'hores" i recorda que "s'ofegava molt". Per això diu que va anar a buscar "unes pastilles" i les hi va donar. Assegura que "una persona normal" amb aquella mediació "dorm 24 hores però després ja es desperta".

Tot i això, preguntat sobre si era conscient que la dona es moriria, diu: "No ho sé... Si llavors hagués pensat en el que passaria...".

L'última pregunta de la periodista recorda que el dijous 26 de gener Joan Vila escoltarà les imputacions, i que el cas aviat anirà a judici i l'interrogaran. Ell contesta: "Al fiscal, al jutge i a qui em pregunti els diré elmateix que t'he dit a tu. La veritat".