Tercera nit a la llum de les espelmes i sense calefacció: Llambilles, un poble fantasma
Milers de persones viatgen enrere en el temps i tornen a èpoques on l'electricitat era un luxe
Carregant
Llambilles (Gironès) és un poble fantasma. Els 265 habitants d'aquest petit municipi afronten la tercera matinada sense llum ni calefacció per la nevada. Només algunes cases tenen grups electrògens; però a la gran majoria d'habitatges, les espelmes, els lots i les mantes són l'única manera de combatre la foscor i les baixes temperatures. Algun veïns, com en Ramon Costa, han enterrat el menjar sota la neu del jardí perquè no se'ls malmetés. A altres cases, hauran de llençar tot el que tenien al congelador. A la manca de llum també s'hi ha d'afegir el temor de quedar-se sense aigua. Per això, veïnes com la Paqui Martínez no han tingut més remei que omplir la banyera per si les aixetes paren de rajar.
Una veïna de Llambilles cuinant amb la llum de les espelmes © ACN
Sense electricitat, el menjar dels congeladors per tirar © ACN
Audios
Un dels veïns de Llambilles, Ramon Costa, diu que és 'molt dur' per a la seva família haver de dutxar-se amb aigua freda (MP3, 14'') Costa diu que han posat el menjar sota la neu i que cuinen amb un càmping gas (MP3, 46'') Aquest mateix veí critica que viuen 'en condicions del segle XIX en ple segle XXI' (MP3, 34'') Un altre veí, Rafel Reyes, diu que estan 'aïllats de tot' (MP3, 31'')
electricitat, Llambilles, neu, temporal Tweet
La carretera que creua Llambilles està completament fosca. No funcionen ni el semàfor ni els llums del carrer. Si s'entra una mica cap a dins del poble –format, bàsicament, per cases- el panorama no millora. Foscor, fred i sobretot neu, molta neu. No hi ha ni una ànima al carrer i l'única llum que arriba des de les cases és la que emeten, de forma tènue, les espelmes i els lots. 'Aquest poble no existeix', lamenta un dels veïns, en Rafel Reyes. Ell i la seva dona, la Paqui Martínez, tornaran a viure aquesta matinada –la tercera- sense calefacció. Per escalfar-se encenen la llar de foc, i vigilen que no s'apagui. Ells encara poden cuinar perquè, a diferència de molts veïns, tenen fogons de gas. Tot i això, al garatge tenen dos congeladors plens de menjar, que ara hauran de llençar perquè se'ls ha fet malbé tot.
'Hem hagut de passar aquests dies una mica com hem pogut; però allò més bàsic, al no haver-hi ni llum ni calefacció, no ha funcionat', lamenta en Rafel. Aquest matrimoni, com la majoria de veïns de Llambilles, portaran cap a 60 hores sense electricitat. 'La urbanització està pràcticament morta, els telèfons funcionen de manera intermitent i si hi ha una emergència, estarem gairebé aïllats perquè no podrem avisar', indica Rafel Reyes.
El matrimoni no entén com, estant situats només a nou quilòmetres de Girona, no tinguin electricitat. 'És impossible de comprendre; tot i que el temporal hagi estat fort, a hores d'ara és indignant que la companyia no ho tingui solventat', s'exclama en Rafel. Reyes també lamenta que, tot i que s'han començat a repartit generadors a diversos municipis, a ells encara no els n'hagi arribat cap. 'L'Ajuntament no es mou, ja ens en podrien haver portat un', diu la Paqui Martínez.
Als problemes derivats de la manca de llum, a més, en breu se n'hi pot afegir un altre. I és que el nivell del pou d'aigua del qual s'abasteix la població està baixant. I si continua així, les bombes no podran enviar l'aigua a les canonades. 'Jo ja he omplert la banyera de casa en previsió; ens dutxem a casa d'uns parents, però si no hi ha aigua no podrem cuinar', indica la Paqui.
Menjar sota la neu
Unes cases més enllà, la família d'en Ramon Costa també les està passant magres. Ells no tenen llar de foc, i l'única manera d'escalfar-se durant la nit és a base de mantes. Per cuinar, han hagut d'anar a buscar un càmping gas en uns magatzems (es van endur el darrer que quedava) i, per evitar que el menjar del congelador i la nevera es malmeti, l'han enterrat sota la neu del jardí.
'El primer dia vam menjar a base d'entrepans, però veient que la situació s'allargava, ahir vam anar a buscar el fornet', indica Costa. El pitjor, però, afirma aquest veí –que és reumatòleg- és quan arriba la nit. 'Passem molta fred; hem baixat d'una temperatura interior de 20 graus a una de 14, i segurament aquesta matinada serà d'11', indica. Per combatre el fred, tant el metge, la seva dona i els dos fills bessons de 13 anys, no tenen més remei que tapar-se amb mantes i flassades. 'Realment fa molta fred, estem vivint d'una manera que recorda el segle XIX en ple segle XXI', s'exclama en Ramon Costa.
Només algunes cases del poble tenen grups electrògens particulars, però per instal·lar-los, cal tenir el sistema a punt. 'Cal una preinstal·lació, i segurament demà aniré a buscar un grup electrogen i un lampista que me'l connecti, perquè lluny del que diuen els polítics, això no serà qüestió d'un o dos dies més, hi ha moltes torres d'alta tensió caigudes', explica.
La rutina de la seva família, a conseqüència de la nevada, ha canviat completament. 'Anem a dormir molt d'hora i ens aixequem quan ja clareja; realment, quan veus que surt el sol et canvia l'estat d'ànim', explica. Costa no amaga la seva indignació per la manca de llum, com molts altres veïns, i tot el que comporta. 'Ens havíem plantejat anar en un apartament que tenim a Sant Pere Pescador, però a la costa tampoc hi ha llum', indica. I conclou: 'Realment és molt dur; tenim dos nens de 13 anys i intentem agafar-nos-ho com podem, però haver de dutxar-te amb aigua freda és dur i costa de pair'.
'Hem hagut de passar aquests dies una mica com hem pogut; però allò més bàsic, al no haver-hi ni llum ni calefacció, no ha funcionat', lamenta en Rafel. Aquest matrimoni, com la majoria de veïns de Llambilles, portaran cap a 60 hores sense electricitat. 'La urbanització està pràcticament morta, els telèfons funcionen de manera intermitent i si hi ha una emergència, estarem gairebé aïllats perquè no podrem avisar', indica Rafel Reyes.
El matrimoni no entén com, estant situats només a nou quilòmetres de Girona, no tinguin electricitat. 'És impossible de comprendre; tot i que el temporal hagi estat fort, a hores d'ara és indignant que la companyia no ho tingui solventat', s'exclama en Rafel. Reyes també lamenta que, tot i que s'han començat a repartit generadors a diversos municipis, a ells encara no els n'hagi arribat cap. 'L'Ajuntament no es mou, ja ens en podrien haver portat un', diu la Paqui Martínez.
Als problemes derivats de la manca de llum, a més, en breu se n'hi pot afegir un altre. I és que el nivell del pou d'aigua del qual s'abasteix la població està baixant. I si continua així, les bombes no podran enviar l'aigua a les canonades. 'Jo ja he omplert la banyera de casa en previsió; ens dutxem a casa d'uns parents, però si no hi ha aigua no podrem cuinar', indica la Paqui.
Menjar sota la neu
Unes cases més enllà, la família d'en Ramon Costa també les està passant magres. Ells no tenen llar de foc, i l'única manera d'escalfar-se durant la nit és a base de mantes. Per cuinar, han hagut d'anar a buscar un càmping gas en uns magatzems (es van endur el darrer que quedava) i, per evitar que el menjar del congelador i la nevera es malmeti, l'han enterrat sota la neu del jardí.
'El primer dia vam menjar a base d'entrepans, però veient que la situació s'allargava, ahir vam anar a buscar el fornet', indica Costa. El pitjor, però, afirma aquest veí –que és reumatòleg- és quan arriba la nit. 'Passem molta fred; hem baixat d'una temperatura interior de 20 graus a una de 14, i segurament aquesta matinada serà d'11', indica. Per combatre el fred, tant el metge, la seva dona i els dos fills bessons de 13 anys, no tenen més remei que tapar-se amb mantes i flassades. 'Realment fa molta fred, estem vivint d'una manera que recorda el segle XIX en ple segle XXI', s'exclama en Ramon Costa.
Només algunes cases del poble tenen grups electrògens particulars, però per instal·lar-los, cal tenir el sistema a punt. 'Cal una preinstal·lació, i segurament demà aniré a buscar un grup electrogen i un lampista que me'l connecti, perquè lluny del que diuen els polítics, això no serà qüestió d'un o dos dies més, hi ha moltes torres d'alta tensió caigudes', explica.
La rutina de la seva família, a conseqüència de la nevada, ha canviat completament. 'Anem a dormir molt d'hora i ens aixequem quan ja clareja; realment, quan veus que surt el sol et canvia l'estat d'ànim', explica. Costa no amaga la seva indignació per la manca de llum, com molts altres veïns, i tot el que comporta. 'Ens havíem plantejat anar en un apartament que tenim a Sant Pere Pescador, però a la costa tampoc hi ha llum', indica. I conclou: 'Realment és molt dur; tenim dos nens de 13 anys i intentem agafar-nos-ho com podem, però haver de dutxar-te amb aigua freda és dur i costa de pair'.
Follow
8119 lectures
Cap comentari
Imprimir
Enviar
