Els psicòlegs donen credibilitat al relat de les bessones que acusen el pare de violar-les
Assegurent que 'no hi ha elements que facin pensar que els fets siguin el resultat d'un trastorn o d'una invenció'
Carregant
Les anàlisis dels psicòlegs conclouen que la versió de les germanes bessones que acusen el pare d'haver-les violat i haver abusat sexualment d'elles durant set anys és 'creïble'. Els psicòlegs han explicat durant la segona sessió del judici que sobretot el relat d'una de les dues germanes té elements que li donen credibilitat com que recorda detalls poc usuals, que descriu converses, que mentre va elaborant el relat té correccions espontànies i que no entra en contradiccions. Per aquest motiu, els pèrits conclouen que el que expliquen està 'basat en fets viscuts'. 'No hi ha elements que facin pensar que els fets siguin el resultat d'un trastorn o d'una invenció', han afirmat.
Els psicòlegs que s'han centrat en analitzar la credibilitat de la versió de les dues germanes bessones conclouen que no hi ha indicis que facin pensar que el relat és inventat o que està elaborat per buscar venjança. Només han pogut fer l'anàlisi en profunditat d'una de les germanes perquè l'altra, en aquell moment, estava 'molt malament' per culpa d'un brot esquizofrènic.
Tot i que els psicòlegs han explicat que la germana que pateix aquesta malaltia va admetre que moltes vegades 's'inventava coses', afirmen que tots els indicadors apunten que la versió que explica l'altra germana 'està basada en fets viscuts'. Aquesta jove també pateix 'alteracions psicopatològiques' que, segons els pèrits, són compatibles amb un episodi d'abusos. Aquestes alteracions són ansietat, una depressió moderada, poca autoestima i vergonya.
Els pèrits també han assegurat que és 'habitual' en víctimes d'abusos sexuals, i més si són agredides pels seus familiars, no confessar els fets 'fins anys més tard o mai'. Els psicòlegs no creuen que, tal i com sosté l'acusat, s'hagin 'inventat' els abusos com a part d'un complot i afirmen que en cap moment han detectat que actuessin 'amb ànim de venjança'.
Segons els psicòlegs, l'únic que va portar les dues germanes a confessar el que havia passat i a interposar una denúncia és la voluntat de defensar la seva germanastra. Elles dues són filles de la primera dona de l'acusat però després va tenir una altra nena d'una segona parella. Segons la seva declaració, quan van veure que la nena tenia més o menys l'edat que tenien elles quan suposadament van començar els abusos, van decidir denunciar. 'S'hi van sentir identificades i la volien protegir', han afirmat els piscòlegs.
És previst que el dia 13 d'abril el judici quedi vist per a sentència. L'acusat, Carles I. L. s'enfronta a 40 anys de presó per violació i abusos sexuals. La defensa, encapçalada pel lletrat Manel Mir, en demana l'absolució.
Tot i que els psicòlegs han explicat que la germana que pateix aquesta malaltia va admetre que moltes vegades 's'inventava coses', afirmen que tots els indicadors apunten que la versió que explica l'altra germana 'està basada en fets viscuts'. Aquesta jove també pateix 'alteracions psicopatològiques' que, segons els pèrits, són compatibles amb un episodi d'abusos. Aquestes alteracions són ansietat, una depressió moderada, poca autoestima i vergonya.
Els pèrits també han assegurat que és 'habitual' en víctimes d'abusos sexuals, i més si són agredides pels seus familiars, no confessar els fets 'fins anys més tard o mai'. Els psicòlegs no creuen que, tal i com sosté l'acusat, s'hagin 'inventat' els abusos com a part d'un complot i afirmen que en cap moment han detectat que actuessin 'amb ànim de venjança'.
Segons els psicòlegs, l'únic que va portar les dues germanes a confessar el que havia passat i a interposar una denúncia és la voluntat de defensar la seva germanastra. Elles dues són filles de la primera dona de l'acusat però després va tenir una altra nena d'una segona parella. Segons la seva declaració, quan van veure que la nena tenia més o menys l'edat que tenien elles quan suposadament van començar els abusos, van decidir denunciar. 'S'hi van sentir identificades i la volien protegir', han afirmat els piscòlegs.
És previst que el dia 13 d'abril el judici quedi vist per a sentència. L'acusat, Carles I. L. s'enfronta a 40 anys de presó per violació i abusos sexuals. La defensa, encapçalada pel lletrat Manel Mir, en demana l'absolució.
Follow
3644 lectures
Cap comentari
Imprimir
Enviar
