Banyoles busca reproduir i fer créixer musclos d'aigua dolça en perill d'extinció a l'estany
A l'estany de Banyoles només queden exemplars adults de quatre tipus de musclos, un d'ells només present al nord d'Àfrica
CarregantLes nàiades o musclos d'aigua dolça que viuen a l'estany de Banyoles estan a les portes de la seva extinció. Actualment, en queden només 4 tipus i les poblacions són molt reduïdes, fins al punt que ja no queden exemplars joves. Un projecte pioner, cofinançat pel programa europeu Life i l'ajut de diferents institucions, intentarà fer-los criar i engreixar-los per garantir-ne la continuïtat des d'un laboratori instal·lat en una finca de Porqueres (Pla de l'Estany). Una canonada d'uns 500 metres porta l'aigua de l'estany amb els nutrients que necessiten aquests moluscs per viure i que a dia d'avui encara es desconeixen. Una altra peculiaritat és que necessiten peixos autòctons per poder-se reproduir.
Les quatre varietats de nàiades que actualment viuen a l'estany de Banyoles són una raresa. En primer lloc per la seva concentració, és difícil de trobar una varietat així a altres punts del món, però sobretot perquè una d'aquestes espècies, l'anomenada científicament 'unio ravoisieri', només es troba al nord d'Àfrica i al Ser, un afluent del riu Fluvià.
Els exemplars que queden actualment només són adults i no hi ha cap exemplar juvenil, una situació que, si no canvia, els condemnarà a la seva extinció. És per això que el Projecte Estany, cofinançat pel projecte europeu Life + Natura i amb el suport d'altres institucions -Aigües de Banyoles, Diputació de Girona i l'Obra Social 'la Caixa'-, inclou la posada en funcionament d'uns laboratoris de cria, instal·lats en una finca de Porqueres (Pla de l'Estany). Les instal·lacions compten amb un mòdul prefabricat -una antiga aula adaptada tècnicament- amb aquaris i piscines petites, mentre que a l'exterior hi ha uns tancs on s'acumula aigua de l'estany i fangs.
En ells hi viuran dues de les espècies de musclos amb els que s'experimentarà (anomenats 'unio elongatulus') però també peixos autòctons -barbs, baboses de riu i bagres-. I és que aquests peixos autòctons són indispensables per a la seva reproducció. L'elevada concentració d'espècies exòtiques a l'estany, en detriment dels autòctons, és la causa que actualment les nàiades tinguin un futur tan incert.
Peixos autòctons per poder criar
La reproducció de les nàiades és un procés complex que contempla vàries fases. Comença amb una femella amb òvuls fecundats, que s'alliberen en una època concreta entre la primavera i l'estiu. Els ous tenen forma de larva microscòpica i el seu objectiu és 'infectar' un peix perquè durant 30 dies es converteixi en un quist, que acabarà alliberant-se del peix i que serà un petit musclo d'uns tres quarts de mil·límetre, els anomenats 'juvenils'. El procés només progressa si es tracta de peixos autòctons, segons explica el coordinador tècnic del projecte, Miquel Campos.
Una de les incògnites del procés és l'aliment que necessiten aquests juvenils per convertir-se en adults. És per això que el laboratori intentarà fer-los créixer amb l'aigua i els fangs de l'estany transportats per una canonada d'uns 500 metres. Fins ara, les experiències que s'han fet a Estats Units i Europa han demostrat que és molt difícil reproduir-los i encara més que creixin en captivitat. 'Estem aprenent a la vegada que treballem', ha reconegut Rafael Araujo, investigador del CSIC del Departament de Biodiversitat i Biologia Evolutiva del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid, amb qui el projecte té un acord de col·laboració, que ha afegit. 'Sabem que mengen alguna cosa de l'aigua o sediments, però no sabem què.
La gran fita d'aquest projecte, que s'allargarà durant tres anys, serà les cries en captivitat i l'engreix, aquesta última part totalment experimental. En un futur, s'espera poder alliberar les cries als estanyols i l'estany de Banyoles. Les nàiades tenen un paper primordial per a la neteja i purificació de l'aigua. Un sol exemplar, expliquen els científics, és capaç de netejar fins a 20 litres per dia.
Follow
9945 lectures
Cap comentari
Imprimir
Enviar
