El món civil, econòmic i acadèmic gironí reclama que la gestió de l'aeroport es faci des del territori
Els impulsors de la iniciativa demanen suport polític perquè les taxes de navegació aèria es decideixin des de la demarcació
ACN/ARAGIRONA.CAT - Girona/Vilobí d'Onyar
Baix Empordà, Alt Empordà, Garrotxa, Pla de l'Estany, La Selva, Gironès, Ripollès
Dilluns, 2.5.2011. 12:21 h
Cambres de Comerç, sindicats, patronals i la Universitat de Girona (UdG) han fet front comú per reclamar que la gestió de l'aeroport Girona-Costa Brava es faci des del territori. Aprofitant que Aena ha obert el procés per a la liberalització dels aeroports, els representants gironins reclamen tenir veu i vot a l'hora de fixar les taxes per a la navegació aèria a les instal·lacions de Vilobí d'Onyar (Selva). "El que passa a Girona no passa enlloc; estem comercialitzant un aeroport, però no en traiem benefici", lamenta el president de la Cambra de Comerç, Domènec Espadalé. Els impulsors d'aquesta reivindicació faran aquest dimecres un acte unitari i demanen el suport de tots els grups polítics.
Avió de Ryanair davant la torre de control de l'Aeroport de Girona
Tweet
El món civil, empresarial i acadèmic gironí ha volgut fer una demostració d'unitat a l'hora de reclamar la gestió de l'aeroport de Girona des del territori. Per això, en una mateixa taula s'han assegut representants de les Cambres de Comerç, les patronals, els sindicats i la UdG.
Tots han reivindicat que s'aprofiti el procés de liberalització que ha obert Aena, i que a Catalunya s'enceta amb l'aeroport del Prat, per tornar a pressionar l'Estat sobre el pes que la demarcació ha de tenir amb les instal·lacions de Vilobí d'Onyar (Selva). "Aquí ens trobem amb una situació totalment insòlita; que el territori s'implica a l'hora de comercialitzar l'aeroport, però no en veu cap benefici", ha ressaltat el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé.
Els impulsors de la iniciativa sostenen que el territori ha de tenir veu i vot a l'hora de fixar les taxes per a la navegació aèria. Aquesta és la clau -sostenen- per fidelitzar companyies, apostar per un determinat model i diferenciar-se del Prat. "El model de Barcelona és anar cap a un aeroport de vols intercontinentals, i el nostre és perfectament ajustable al baix cost", ha assegurat Espadalé.
Per fer sentir la seva veu, tots ells han organitzat per aquest dimecres al vespre un acte a l'Auditori de Girona. De fet, el seu títol ja és prou explícit: 'Aeroport de Girona: gestió des del territori'. A l'acte hi participaran el catedràtic dEconomia Germà Bel i el president d'Applus+, Joaquim Coello.
Manifest unitari
D'aquesta trobada, en sortirà un manifest, que els organitzadors esperen que rebi nombrosos suports. De moment, ja hi ha més de vint col·legis professionals i federacions que han avalat la iniciativa, però el món civil, empresarial i acadèmic reclama també el recolzament dels grups polítics.
"Els polítics han de defensar que l'aeroport es gestioni des del territori; aquest equipament l'hem pagat els gironins, i ens pertany com a herència", ha manifestat, resolutiu, el president de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols, Joan Puig. Els impulsors han exhortat els polítics a fer-se seu el manifest i que, si és necessari, el facin servir a l'hora de negociar amb Aena i el Ministeri de Foment.
Els impulsors de l'acte sostenen que, ara més que mai, és el moment de reclamar la gestió territorialitzada de l'aeroport. Són conscients que aquest any aconseguir-lo és "impensable" -com ha admès Espadalé- però diuen que cal aprofitar l'escletxa que s'ha obert amb el procés de liberalització per no deixar perdre aquesta oportunitat. "A més, la gestió també s'inclou a l'Estatut; no fem res més que demanar el que ens pertoca", ha conclòs el president de la Cambra de Comerç de Girona.
Tots han reivindicat que s'aprofiti el procés de liberalització que ha obert Aena, i que a Catalunya s'enceta amb l'aeroport del Prat, per tornar a pressionar l'Estat sobre el pes que la demarcació ha de tenir amb les instal·lacions de Vilobí d'Onyar (Selva). "Aquí ens trobem amb una situació totalment insòlita; que el territori s'implica a l'hora de comercialitzar l'aeroport, però no en veu cap benefici", ha ressaltat el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé.
Els impulsors de la iniciativa sostenen que el territori ha de tenir veu i vot a l'hora de fixar les taxes per a la navegació aèria. Aquesta és la clau -sostenen- per fidelitzar companyies, apostar per un determinat model i diferenciar-se del Prat. "El model de Barcelona és anar cap a un aeroport de vols intercontinentals, i el nostre és perfectament ajustable al baix cost", ha assegurat Espadalé.
Per fer sentir la seva veu, tots ells han organitzat per aquest dimecres al vespre un acte a l'Auditori de Girona. De fet, el seu títol ja és prou explícit: 'Aeroport de Girona: gestió des del territori'. A l'acte hi participaran el catedràtic dEconomia Germà Bel i el president d'Applus+, Joaquim Coello.
Manifest unitari
D'aquesta trobada, en sortirà un manifest, que els organitzadors esperen que rebi nombrosos suports. De moment, ja hi ha més de vint col·legis professionals i federacions que han avalat la iniciativa, però el món civil, empresarial i acadèmic reclama també el recolzament dels grups polítics.
"Els polítics han de defensar que l'aeroport es gestioni des del territori; aquest equipament l'hem pagat els gironins, i ens pertany com a herència", ha manifestat, resolutiu, el president de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols, Joan Puig. Els impulsors han exhortat els polítics a fer-se seu el manifest i que, si és necessari, el facin servir a l'hora de negociar amb Aena i el Ministeri de Foment.
Els impulsors de l'acte sostenen que, ara més que mai, és el moment de reclamar la gestió territorialitzada de l'aeroport. Són conscients que aquest any aconseguir-lo és "impensable" -com ha admès Espadalé- però diuen que cal aprofitar l'escletxa que s'ha obert amb el procés de liberalització per no deixar perdre aquesta oportunitat. "A més, la gestió també s'inclou a l'Estatut; no fem res més que demanar el que ens pertoca", ha conclòs el president de la Cambra de Comerç de Girona.
Follow








