'Alegria' a dojo en l'actuació d'Antònia Font al Festival Jardins de Cap Roig

Sota el mutisme més absolut Antònia Font ha interpretat tots els temes del primer llarga durada sense gairebé una pausa, tocant una cançó rera l'altre amb una nul·la interactuació amb el públic. A partir d'aquí unes simpàtiques declaracions: "És una monada aquest escenari. Estem molt còmodes aquí. Abans del concert hem anat a una cala que hi ha aquí a baix i ens hi hem banyat. L'aigua està molt més freda que no pas a Mallorca i crec que m'he constipat". Amb aquestes paraules el grup mallorquí donava la benvinguda a unes grades on no hi cabia ni una agulla. El públic venia disposat a deixar-se endur per les cançons d’aquest grup, carregades d’energia. I Antònia Font no va decebre en una nit per emmarcar on va acontentar a tothom, tant els fans més nous, com la generació Antònia Font, fans de tota la vida que esperaven els grans èxits del grup mallorquí. Amb la mateixa escenografia que els darrers concerts i fent referència al títol del seu nou àlbum, l’escenari era ple de “lamparetes”. Després de cinc anys d’espera, el grup va compensar amb escreix la llarga absència de la banda damunt dels escenaris.

Després d’una potent arrancada amb “Me sobren paraules”, van ser necessàries unes quantes cançons perquè el públic tornés a animar-se. Amb “Alegria”, el públic va esclatar i es va posar dempeus per corejar el grup mallorquí. Després de repassar una per una les cançons de “Lamparetes”, amb el mateix ordre com es troben en el nou àlbum, va ser el torn de recuperar els grans clàssics de la banda mallorquina. Aquest tema es va convertir en una invitació al públic perquè acompanyés el grup, però no va ser necessària, ja que feia més d’una hora que els espectadors corejaven les cançons. “Calgary 88”o “Wa Yeah” van ser, sens dubte, les estrelles de la nit amb un públic que no deixava de cantar i ballar.

En el millor escenari de tots per tocar les seves cançons amb l’essència més pura del Mediterrani, a ningú se li va escapar que cada cançó tenia de rerefons un marc indiscutible. El mar com a testimoni mut, el far,- protagonista de diverses cançons del grup, com el “Far de Ses Salines”-, o la tramuntana, que es va convertir anit en un convidat més, van acabar d’arrodonir una nit sublim. Amb la cançó “S.O.S. Calling for Love”, els Antònia Font van acabar de segellar el pacte amb els espectadors i on van demostrar que saben correspondre l’estima del públic.